Alzira registra una caiguda del 17 % de l’atur en el darrer any i tanca desembre amb un 32 % més de contractes que el mateix mes de 2019

  • El desavantatge de les dones es manté invariable: són el 60 % de les persones desocupades i sols un 30 % dels contractes
  • Sis de cada deu aturats són persones amb baix nivell d’estudis

 

Alzira, 9 de febrer de 2022. Alzira ha tancat 2021 amb quasi 700 desocupats menys. La xifra d’aturats el mes de desembre era de 3.307 persones, de les quals un 61,4 % són dones (2.030) i un 38,6 % homes (1.277). Representa un 16 % menys que el còmput del mes de gener de 2021, quan el nombre de desocupats era de 3.973 persones (2.282 dones i 1.519 homes). La tendència a la baixa s’ha mantingut també durant el primer mes de 2022: a gener hi havia 3.265 persones desocupades a la capital de la Ribera Alta, 2.050 dones (63 %) i 1.215 homes (37 %).

 

Des de l’Observatori de l’Ocupació d’Alzira, destaquen que «753 persones d’Alzira aconseguiren eixir de l’atur durant els mesos de novembre i desembre. En tan sols dos mesos, el nombre de persones en cerca d’ocupació ha baixat quasi un -18,55 % fins a arribar a dades prepandèmia», atés que l’octubre passat 4.060 persones es trobaven a l’atur.

 

La xifra d’atur de desembre de 2021 se situa en un nivell semblant al de fa 2 anys: a desembre de 2019, abans que irrompera la pandèmia, hi havia 3.257 persones aturades, el 61 % dones i el 39 % homes. I just abans de decretar-se l’alerta sanitària, el febrer de 2020, eren 3.426 les persones aturades. Si comparem els mesos de gener des de 2020, sí que s’observa el canvi de la corba de l’atur: 3.405 persones a gener del 2020, 3.973 l’any passat i 3.265 el gener de 2022. És a dir, la reducció de l’atur respecte de 2020 ha sigut del 4 %, però respecte del passat gener de 2021 la caiguda és del 17 %.

 

«Crec que són unes molt bones xifres, s’està fent un molt bon treball perquè el fet de baixar la desocupació entre un 17 % i un 18 %, i tornar ara a uns índex de desocupació que milloren els d’abans de la pandèmia, és important», declara l’alcalde d’Alzira i regidor d’Ocupació, Desenvolupament Econòmic, Comerç i Projectes Europeus, Diego Gómez.

 

Les xifres, arreplegades per l’Observatori de l’Ocupació d’Alzira, també inclouen les dades sobre contractació: el desembre de 2021 es feren 5.632 contractes, 3.938 a homes (70 %) i 1.694 a dones (30 %). El volum de contractació de l’últim mes de l’any passat fou superior al registrat en el mateix mes dels anys anteriors: un 23 % superior respecte a desembre de 2020 i un 32 % en relació amb l’últim mes de 2019. No obstant això, pel que fa als mesos de gener, s’hi observa un descens: el gener del 2020 es feren 7.438 contractes (5.735 a homes enfront de sols 1.613 a dones), un any després, el gener del 2021, hi hagué 7.117 contractes (4.802 a homes i 1.468 a dones) i el passat mes, ja el 2022, es registraren 4.354 contractes (2.783 a homes i 1.571 a dones), la qual cosa suposa un 41 % menys que fa dos anys.

 

«Després de mesos en què el teixit empresarial tenia greus dificultats per tal d’absorbir i mantindre el personal, les dades mostren com el nombre d’ofertes de treball cobertes augmenta fins a arribar a dades prepandèmia. Mes rere mes, les dades estadístiques indiquen com menys del 5 % del total dels nous contractes realitzats són temporals. El Ple del Congrés dels Diputats va convalidar el passat 3 de febrer de 2022 el Reial decret llei que modifica la reforma laboral de l’any 2012, esta naix per a pal·liar i reduir la temporalitat del mercat laboral. Les xifres mostren també com al voltant del 70 % dels contractes realitzats cada mes pertanyen als homes. A més, el sector poblacional amb menys dificultats per tal d’accedir al mercat laboral són els homes d’entre 25 i 44 anys», destaquen des de l’Observatori.

 

Pel que fa als sectors d’activitat majoritaris en les noves contractacions, «els sectors agrícola i industrial, són els que més proporció d’elaboració de contractes representen». «El model econòmic de la ciutat d’Alzira és tradicionalment agrícola. No obstant això, la indústria agroalimentària, mitjançant la innovació, la professionalització i l’exportació, en els últims anys augmenta molt considerablement la seua producció i els seus beneficis, i com a conseqüència augmenta la seua capacitat d’absorció de treballadors i treballadores», expliquen.

 

Incidir en polítiques de foment de la igualtat

Les pujades i baixades tenen, però, una constant mes darrere de mes: l’invariable desavantatge de les dones en els dos escenaris; són el gros de les persones aturades, al voltant del 60 %, i la part menuda en el percentatge de contractacions,  sobre el 30 %. El gener de 2022, però, les contractacions a dones han crescut, i representen el 36 % del total. En este sentit, des de l’Observatori de l’Ocupació apunten que «les polítiques de foment de la igualtat social d’ambdós sexes van en la bona direcció, però encara els queda camí per recórrer». I destaquen, així mateix, que el col·lectiu de les dones majors de 44 anys «són qui més dificultats i obstacles troben per tal d’accedir al mercat laboral».

 

Hi ha altres constants en l’atur alzireny. En el perfil de les persones desocupades, vora el 60 % es correspon amb persones que tenen un nivell de formació de primera etapa d’ESO o sense estudis. En el sector amb major índex de desocupació, el sector serveis aglutina el major nombre d’aturats, per damunt del 60 % els mesos analitzats. I segons grups d’ocupació, els aturats de les ocupacions elementals representen el gros de l’atur (al voltant del 30 %).

 

«Una de les problemàtiques que veiem mes rere mes és com més del 55 % de les persones que cerquen un lloc de treball no disposen de cap formació dirigida a l’ocupació. Per eixe motiu, l’estratègia de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball dirigix les seues polítiques al foment de la formació com a clau per a facilitar l’accés de les persones al mercat laboral», expliquen des de l’Observatori de l’Ocupació. En esta línia de treball es troben molts dels programes que desenvolupa Idea, com el «Viatge a l’ocupabilitat», «El teu itinerari vital», «Et formem», «T’avalem», «Monogràfics Idea», etcètera.

 

«Hem de continuar actuant en l’àmbit de la formació dels desocupats, perquè detectem segons les dades que 6 de cada 10 persones aturades són persones amb un baix nivell de formació, d’estudis. I hem de continuar actuant en la línia de superar l’escletxa de les dones, el desavantatge que tenen en l’àmbit de la contractació, més del 60 % dels aturats són dones», indica l’alcalde, qui destaca la labor que es fa des del Departament Idea: «El treball que s’està fent des del Servei de Desenvolupament Econòmic i des de l’Ajuntament en general quant a la formació i línies d’actuació, programes de foment de l’ocupació, etcètera, tot això està ajudant moltíssim a projectar la imatge solidària d’esta ciutat, a oferir oportunitats per a la formació, l’orientació i les pràctiques, i la generació d’ofertes d’ocupació».

 

«Baixar dels 3.000 aturats»

I, en este sentit, confia en el fet que «prompte puguem baixar dels 3.000 aturats que té la ciutat. Era un dels objectius prepandèmia i treballarem amb tota la sensibilitat per continuar baixant l’atur a la nostra ciutat, sempre evidentment amb la col·laboració dels agents socials, dels sindicats i dels empresaris». Així mateix   recorda que «s’obri una via per a intentar reduir la temporalitat i millorar la qualitat del treball amb l’aprovació de la reforma laboral, i ens cal estar atents a vore quina és la incidència en la nostra ciutat».

 

Una altra de les constants que evidencien les dades sobre contractació, és que els mesos d’hivern el sector amb major volum de contractes és l’agricultura (un 60 % dels contractes), i segons el grup d’ocupació, els treballadors de les ocupacions elementals acumulen entre un 80 i un 90 % dels contractes. Sobre este punt, l’alcalde comenta que «en l’àmbit de l’agricultura, encara que estacionalment la desocupació baixa pel tiró del camp, cal apostar per la industrialització, que és importantíssima, i l’agroalimentació, que estan generant empreses, i més ocupació i llocs de treball».